Penya Cicloturista Cambrils

 

Dissabte 7.25 del matí, set intrèpids penyistes…ens vam reunir a
Sabiñánigo per fer una marxeta….si si, marxeta… la QUEBRANTAHUESOS!!!!!!

 

I tant que ens els va quebrar els huesos; a la
sortida encara feia solet, fresqueta, però solet, però ja pujant el
Somport tots vam veure el que ens esperava a França: Un aiguat!!!!
Quilòmetres i quilòmetres sota la pluja, tremolant a les baixades,
patint a les pujades, uns més que altres, tot s’ha de dir. Espectacle
dantesc a l’avituallament del Marie Blanque, bicis i més bicis al
fang, brossa per tot arreu, ciclistes pujant als autocars, ambulancies
amunt i avall, gent tremolant…però jo, amb un sentiment petit
d’alegria, habia coronat el Marie Blanque amb molta dignitat, sense
baixar de la bici i encara tenia corda per rato. Qui hagi pujat el
Portalet, ja ho sap, no s’acaba mai, és etern i amb pluja, no et dic
res. Vaig acabar fins….allò que no sona, però vaig acabar i arribant a
Sabiñánigo vam veure el Manel i el Tico que ja anaven cap a l’hotel
(sospir) no els ha passat res, menys mal. Cassadó pare i fill, Schilt,
els de la Cala, l’Andreu i jo, tots haviem arribat sense cap incident
i sobretot sense cap caiguda que feia patir molt.
Vist des de la distància, he de dir que estic molt contenta d’haver-la
fet i gràcies a l’Andreu que em va acompanyar tota l’estona i tirava
molt al planer, vaig fer un “tiempazo”, comenceu a tremolar que els
“Kebranta” estem a tope!!!!